lunes, 14 de abril de 2008

IMÁGENES de la vida de Jaime I (II)

1. Signo con el que firmaba Jaume I.










NOS JACOBUS, DEI GRATIA REX ARAGONUM, MAIORICARUM ET VALENTIE, COMES BARCINONE ET URGELLI ET DOMINUS MONTIPESULANI, PER NOS ET NOSTROS SUCCESSORES DAMUS ET CONCEDIMUS VOBIS UNIVERSIS ET SINGULIS POPULATORIBUS POPULATIONIS VILLE REGALIS... DATUM VALENTIA DECIMO KALENDAS MARTII, ANNO DOMINI MCCLXX tercio (1270 tercio).
Que en la llengua del poble ve a significar:
Jaume I, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, Mallorca i València, comte de Barcelona i Urgell, senyor de Montpeller, per nos i pels nostres successors us donem i concedim a vosaltres, tots i cadascun dels pobladors de la vila de Vila-real... Donat a València, el dia deu de les calendes de març de l’any del Senyor mil dos cents setanta tres. I traduït a la cronologia actual, significa que Vila-real es va fundar 10 dies abans de l’1 de març de 1274, no del 73, perquè al segle XIII no es canviava d’any cada 1 de gener, sinó el 25 de març o dia de l’Encarnació.

2. Cerámica conmemorativa del Tratado de Almizra














El Tratado de Almizra es un pacto de paz firmado entre la Corona de Aragón y el Reino de Castilla que fijó los límites del Reino de Valencia.

3. Pintura mural al castell d'Alcanyís que representa l'entrada de Jaume I a València en 1238













4. Proposta de la conquesta de València











El mestre hospitaler Hug de Fullalquer agenollat proposant al rei En Jaume la conquesta del Regne de València al castell d'Alcanyís

Còpia moderna d'una miniatura perduda del manuscrit de la "Crònica", en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València. En ella podem veure agenollat a l'occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l'orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l'estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : "E és la meylor terra e la pus bela del món..."
(El passatge és al "Libre dels feyts" de Jaume I, núms. 127-131).

5. La senyera de la Conquista de Valencia



En la foto hi podeu veure el penó de rendició dels andalusins que van penjar l’any 1238 a les muralles de València. Fa dos metres de longitud, tot i que és de suposar que era més llarg.














"A hores de vespres, vaig enviar a dir a Rais Abulgamalet per tal que saberen els cristians que meua era València i que no els feren cap mal als moros i que posaren la meua senyera a la torre que ara és del temple. Jo era entre el riu, el campament i la torre. Quan vaig girar vers orient vaig descavalcar del meu cavall i vaig plorar dels meus ulls i vaig besar la terra per la gran mercè que Déu Nostre Senyor m’havia fet"
Jaume I

6. El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d’escortar i protegir la Senyera de la ciutat de València.

El nombre de "Centenar de la Ploma" se debe a que la compañía estaba constituida por cien ballesteros, cuya indumentaria consistía en una sobrevesta blanca o tunecilla corta, con la cruz roja de San Jorge en el centro del pecho y en la espalda, cubriendo la cabeza con un yelmo rematado con una pluma. Su blasón, compuesto por la misma cruz y una ballesta, tenía por lema "In te, Domine, speravi; non confundar", o sea, "en Vos, Senyor, esperí; confós no seré". También se la conocía como "Companyia del Centenar de Sant Jordi", porque tenía a este santo por patrón, quien a su vez ejercía el patronazgo sobre el Reino de Valencia.












Y San Jorge

"En sus Crónicas el Conquistador escribe que un caballero vestido de blanco encabeza el avance de las tropas cristianas en la conquista de Mallorca. El fundador del Reino de Valencia recoge estas palabras como un testimonio que proviene del bando de los vencidos", comentó Narbona.Esta es la única referencia escrita que el rey nacido hace 800 años en Montpellier hace al santo medieval. Sin embargo, la tradición y la leyenda influyen en la recreación posterior de los hechos históricos. Un ejemplo que resalta Narbona es el retablo El Centenar de la Ploma, una obra creada por Marçal de Sax en el siglo XV (dos cientos años después de la gesta bélica) que simboliza la batalla de El Puig. En la pieza gótica que conserva en el Victoria & Albert Museum de Londres, se representa a Jaume I con sus milicias y justo al lado del monarca aparece Sant Jordi, "pese a que en las Crónicas del Conquistador del 15 de agosto de 1237, el rey no estaba en el frente", matizó el profesor de Historia Medieval.

El día de San Jorge se celebra en todo Aragón, os presentamos la fiesta de Alcañiz, lugar tan importante en la vida de Jaime I:


http://es.youtube.com/watch?v=uhYh2mZqPn8


7. El enterramiento del capitan D.Bernardo Guillem de Entenza, tio de Jaime I, alcaide del Castillo de El Puig y muerto en la batalla de el Puig en 1237.














8. El Testamento de Jaime I reparte sus reinos entre sus hijos.


















9. Su corona se puso muchas veces en peligro.










Honorio III en un fresco pintado por Giotto.
El Papa trató de evitar que el joven monarca aragonés continuara en el poder.


10. Alfonso X El Sabio, era yerno de Jaime I. Su apodo se debía a las numerosas medidas que tomó en favor de la actividad cultural, como por ejemplo la creación de la Escuela de Traductores de Toledo.









11. Miniatura de la Crónica de Jaime I (s.XIII) en la que se representa al monarca en un banquete.









Hemos hecho una página web donde aparecen todas las imágenes de Jaime I que hemos ido encontrando en nuestra investigación.